El campanar
El campanar gòtic de Santa Maria de Cervera s’alça al cor de la ciutat com un far patrimonial: una torre octogonal d’uns 50 metres que emergeix entre el temple i la Paeria, amb grans finestrals gòtics de traceria calada i un fris d’arqueries trilobades que corona el cos principal. A la part superior hi ha el cos del rellotge, afegit a la fi del segle XV, que convertí la torre en el gran marcador de temps cívic de Cervera. És Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i un dels perfils més estimats de la ciutat.
L’obra del campanar arrenca en ple gòtic català: el temple es construí del 1359 al 1490, i ja al 1377 hi havia campanes col·locades provisionalment. El 1420 es decideix bastir la part alta —la «casa dels senys»— perquè fins llavors les campanes eren a l’intempèrie; el 1423 la Paeria contracta el mestre Pere de Vall-llebrera per concloure la torre, prenent com a model el cloquer de la Seu Vella de Lleida. L’estructura essencial queda certificada el 1442 i, a la fi del segle XV, s’hi instal·la el primer rellotge mecànic.
Les campanes
El conjunt de campanes de Santa Maria de Cervera és format per sis bronzes històrics al campanar gòtic (s. XIV–XV). Dues són especialment antigues i emblemàtiques: la Seny Major i la Carranca, forjades el 1424, que han celebrat els 600 anys amb un programa d’actes i repics commemoratius. Aquesta efemèride subratlla una tradició que, a Cervera, encara es toca manualment i continua sent part del llenguatge festiu i ciutadà.
Cada campana té nom i afinació pròpia: Seny Major (mi natural), Tibau (do), Nova (re), Carranca (sol♯), Trinitat (sol) i Onzena (fa “brillant”). Les dues veteranes, Seny Major i Carranca, destaquen també per pes i caràcter sonor dins del conjunt.
Les campanes del rellotge (independents del conjunt litúrgic): la campana de les hores —situada a l’ereta superior— fa el toc de les hores i està afinada en fa♯; la campana dels quarts, coneguda com “la Clara”, toca exclusivament els quarts, és mi agut i porta la inscripció Sancta Clara ora pro nobis. Així doncs, els repics de festa i culte continuen sent manuals, però hores i quarts estan mecanitzats.
El campanar conserva també un pedaler tradicional que permet repicar amb 4 pedals connectats a 5 campanes, un sistema singular documentat per estudiosos i per la mateixa comunitat campanera.
A més, la torre manté les matraques (conjunt de caixes de fusta; a Cervera, de forma hexagonal), que es fan servir especialment per Setmana Santa en substitució del so metàl·lic. Les antigues matraques -que podien tenir l’orígen al segle XV o lleugerament posterior- foren substituïdes per unes de noves la Setmana Santa de l’any 2009. Les actuals són una rèplica construïda el 2008 per Galdric Santana i Roma.
Els tocs
Els tocs formen un codi sonor que acompanya la vida del poble: anuncien festes, ritus i crides i, en alguns casos, responen a usos molt concrets (p. ex. toc de festa, Bilandó, o tocs de dol). Avui, les campanes continuen intervenint en repics solemnes i festius, preservant una tradició documentada des de l’edat mitjana.
Com a patrimoni viu, aquests tocs manuals s’emmarquen en el reconeixement UNESCO (2022) al toc manual de campanes, i conviuen amb altres elements del campanar, com les campanes del rellotge (hores i quarts, “la Clara”) i les matraques.
Gravació efectuada el 28 de setembre del 1985 (Vigília de Sant Miquel). Amb la col·laboració de la Paeria i la Parròquia.
L’assegut de la campana
A Cervera, com en altres campanars, els Campaners conserven la tècnica d’“asseure” la campana, és a dir, voltejar-la fins a deixar-la invertida, amb la panxa mirant al cel. Més enllà de la destresa tècnica, és un gest en alabança a Déu especialment vinculat a les campanes Tibau, Seny Major i Nova, que es reserva per a moments culminants com la Festa Major o grans commemoracions.
Quan la campana resta boca amunt, no sona i es crea una pausa sonora plena de tensió i expectació; el repic que en segueix esclata com una explosió de festa.
Aquesta pràctica requereix gran experiència i control, així com revisions prèvies de jou, batall i cordames. El temps invertida és molt limitat i el descens es fa amb suavitat per protegir la instal·lació i les campanes.